Esportistes d'èlit de Germans Sàbat.

Aquest any competiran, per primer cop a la història , dos jugadors de Germans Sàbat a la Lliga de Fútbol Professional. A més , aquests dos jugadors comparteixen alguna cosa més que poble : la família ni més ni menys, ja que es tracta dels germans Martínez Cervera.
L'Ángel jugarà a la màxima categoria del fútbol espanyol, defensant els colors del Reial Club Deportiu Espanyol. El seu germà Jose ho farà a la categoria de plata , amb els colors del Girona Club de Fútbol, acabat d'ascendir a la Segona Divisió.
A la nostra Festa Major d'enguany , el petit dels Martínez va tenir l'honor de fer el pregó de Festa Major, i ens va quedar molt clar el seu orgull de barri... El seu germà Jose també ho deixa molt clar sempre que té ocasió de fer-ho en qualsevol entrevista o quan li pregunten...

Ara el que cal es que s'acabin de refermar , encara més si cap , als seus respectius equips i al futbol d'èlit i que aconsegueixin molts més èxits esportius i personals.

Els hi desitgem de totes , totes.

I els carrils bici?

El tema dels carrils bici a Germans Sàbat és un tema quasi sagnant. Segurament és un dels pocs barris de Girona on no existeix ni un sol metre d'aquests carrils i ja ni parlem d'una xarxa útil i coherent dels mateixos que ofereixi una alternativa raonable al caos del trànsit diari(i del soroll) que suporten el nostres carrers.
La deixadesa és total al respecte per part de les administracions, especialment de l'Ajuntament. No és mereix el barri que més utilitza el transport públic(La línia 5 d'autobusos és la línia més utilitzada de TMG) tenir una xarxa digna de carrils bici? No és d'una desídia absoluta no oferir cap alternativa de transport sostenible amb el centre de Girona a tots els usuaris del Centre Cívic Ter, del CAP Joan Vilaplana, els nens del Col.legi Públic Taialà i els adolescents de l'Institut d'Educació Secundària?
Per contra es permet que per la carretera de Taialà circulin a totes hores i a qualsevol velocitat camions pesants (inclús tipus tràiler) existint una alternativa clara al pas d'aquests vehicles pel polígon industial i la carretera de Sant Gregori, amb els inconvenients de seguretat vial, molèsties de tot tipus i soroll insuportable.
És aquest el model de ciutat que busquem? És aquest el tipus de desenvolupament urbà que podem esperar? Realment es pot argumentar d'alguna manera la deixadesa i ceguera en relació amb la sostenibilitat que estem patint? És possible recuperar els carrers de la dictadura dels cotxes? Val la pena, al menys, intentar-ho?
Cal exigir que es faci cumplir la limitació de velocitat als carrers dels barris(sobretot les zones 30) i multiplicar i crear artèries urbanes de carrils bici que facilitin als ciutadans decidir-se per l'aposta sostenible en els desplaçaments urbans , en cas contrari estarem legislant en contra de les persones i a favor de l'absurd.

El llibre, una molt bona notícia.

La setmana passada ens assabentàvem, amb molta satisfacció, del projecte de l'Associació de Veïns de Germans Sàbat d'editar un llibre que reculli l'història dels cinquanta primers anys del nostre barri.

El llibre pretèn ser, segons la pròpia associació, un treball històric i documental que il.lustri l'evolució d'aquest mig segle que ara celebrem.

Sembla ser , que en ell hi treballaran els historiadors Jaume Prat, Jordi Busquets i Jordi Pericot i a més hi haurà col.laboracions de la gent del barri.

És un projecte que mancava desde feia molt de temps. Per manca d'iniciatives o per pur desinterès no s'havia portat a terme i la veritat és que la falta de bibliografia al respecte és quasi absoluta, amb algunes excepcions que caldria qualificar com a mínim d'heroiques, a càrrec sobretot de la tossuderia d'alguns ciutadans exemplars com en Josep Palou.

A hores d'ara hi ha un bon xic d'història per explicar i una evolució prou interessant en el temps com per a que la tasca per aquests historiadors (i per a tothom que hi col.labori) sigui del tot engrescadora. Tant de bó tinguin, tinguem, èxit en aquesta empresa.
De veritat que s'ho val.

Cinquanta anys no caben a un blues.

A Germans Sàbat estem d'aniversari.
Aquest any fa cinquanta anys, aviat és dit, del naixement d'aquest "poble" a uns camps de pins i rocs de Taialà, al municipi veí de Sant Gregori.
Doscentes vint i set cases destinades als treballadors arribats desde diferents punts d'Espanya que malvivien fins llavors ,en condicions molt precàries , a barraques i als anomenats"albergues provisionales" , donada la gran mancança de vivendes existent a la ciutat a les dècades dels cinquanta i seixanta.
En aqurells anys la ciutat es desenvolupava econòmicament però ningú havia previst la desprovisió total d'habitatges pels treballadors nouvinguts.
D'aquesta manera i a correcuita, sense els serveis bàsics coberts, el 1958 s'inagura el nou grup de vivendes del "Patronato de la Vivienda" i el barri queda batejat com a Germans Sàbat.
A l'any 1974 el barri queda annexionat a Girona i deixa de pertànyer administrativament a Sant Gregori, quedant per a Sant Gregori el poble de Taialà.
Desde llavors mig segle de vida que és el blues d'un barri que sobreviu als avatars incerts del seu naixement.